Per Pau Giménez

Des de que Comastech va posar en marxa el projecte de creació del títol en Reparació i manteniment d'embarcacions d'esbarjo han sigut moltes les persones que hem pogut conèixer i les històries que ens han arribat.

Toñejo, una història de superació.

Avui parlarem d’un campió d’España i Subcampió del món de motos d’aigua, del primer pilot espanyol en pilotar un Fórmula 1 de l’aigua. Un esportista que des de ben petit va sentir passió pel món del motor i per la velocitat, dedicant-li la seva vida, fins i tot després del seu malaurat accident durant el Rally Raid Quinto Centenario que el va deixar paraplègic.

Es tracta d’Antonio Rodríguez González més conegut com “Toñejo”. Toñejo va néixer l’any 1963 a Guinea Equatorial, país on estava destinat el seu pare. Amb 6 anys, ell i els seus vuit germans es van traslladar a España, i als 15 ja va començar a córrer en Moto Cross. Amb només 17 anys, i com a autèntic apassionat de la benzina i de la velocitat, va treballar com a especialista en cinema i poc abans de patir el fatídic accident va guanyar el Campionat d’España de quads.

L’any 1990 i amb 25 anys d’experiència, mentre conduïa per l’equip LaGlisse un quad Suzuki 500cc dos temps que havia estat modificat a 650cc i que podia superar els 220 km/h, i quan tan sols li quedaven 3 quilòmetres per arribar a la meta en primera posició, va tenir la mala sort de sortir disparat i estavellar-se contra una paret, després que algú treies una senyal de perill que advertia de l’existència d’un sot.

El mateix Toñejo explica que en aquells moments en què no estava clar si sobreviuria, només estava preocupat pel què diria la seva mare i afegeix que “he continuat fent el què he volgut abans i després de l’accident, i que he tingut la gran sort de tenir una família i uns amics que m’han donat sempre suport” i que només hi ha una cosa que sí que ha canviat: “ara faig les coses assegut”.

Segons Toñejo, i després de 18 mesos ingressat a l’hospital, li va dir al metge que volia “tornar a córrer”, i quan aquest li va respondre que no era conscient del què li havia passat, ell li va tornar la resposta amb contundència: “sí que ho soc i ja tinc pensat amb la moto que vull córrer”.

Antonio Rodríguez González, Toñejo, és un esportista que malgrat tenir un palmarès inqüestionable i ser un exemple a seguir com a persona, mai ha acaparat els mitjans de comunicació, ni les revistes o els diaris esportius.

I precisament parlant amb ell, en motiu d’aquesta publicació, m’he trobat amb una persona de gran valors, senzilla i agraïda a la vida. Ell mateix em deia: “sempre he pogut fer el què m’ha agradat i això és una gran sort”.

Cal afegir però, que si hi ha alguna cosa que detesta és que facin referència a ell o parlin de la seva vida com a un simple exemple de superació, perquè segons ell “la superació no existeix” i “és simplement la disciplina la que compta per aconseguir allò què realment vols”.

No voldria acabar aquest article sense fer referència també a dues de les seves reflexions principals: “les barreres arquitectòniques existeixen però sense cap dubte, les més grans son les que et posen els altres o les que es posa un mateix” i “una cosa es la discapacitat i una altra, la incapacitat”.

Per acabar, afegir que tornaré a escriure sobre la vida i la trajectòria de Toñejo perquè com a professor estic convençut que com ell bé diu, per aconseguir el què volem és necessari no només fer allò que t’agrada, sinó també, tenir disciplina i aplicar-hi una gran dedicació i perseverança.

Què és un autòmat programable?

Un autòmat programable, també conegut com a PLC per les seves sigles en anglès (Programmable Logic Controller), és un sistema electrònic dissenyat per a controlar i supervisar un procés de manera automatitzada, actualment el seu ús està molt estès en la indústria, encara que cada vegada té més presència en el sector de la domòtica.

Quins són els seus components?

L'estructura d'un PLC consta de diversos components essencials, aquests components inclouen una unitat central de processament (CPU), una memòria interna, una interfície d'entrada i sortida (E/S), i una font d'alimentació. També podem trobar elements opcionals com a mòduls de comunicació de xarxa, mòduls d'expansió d'entrades /sortides o pantalles de comunicació HMI.

A continuació, veurem amb detall els components:

• La CPU, és el cervell del PLC i des d'aquí s'executen les instruccions de control i supervisió del sistema a controlar. Conté un microprocessador d'alta velocitat que processa les dades i realitza els càlculs del programa que té instal·lat. La CPU també administra la comunicació entre els diferents components del PLC,

• La memòria és on s'emmagatzemen els programes i les dades necessàries per al funcionament del PLC. Existeixen dos tipus de memòria, la memòria de programa i la memòria de dades.

La memòria emmagatzema les instruccions del programa (és la part escrita), mentre que la memòria de dades guarda els valors actuals de les variables utilitzades en el programa.

• En el mòdul d'entrades i sortides, que poden ser analògiques o digitals, trobem, d'una banda, les entrades encarregades de proporcionar informació al PLC, mitjançant sensors i detectors, i per un altre les sortides, des d'on s'envien els senyals d'execució als actuadors (motors o electrovàlvules, entre altres).

• La font d'alimentació té com a missió convertir el corrent altern de xarxa elèctrica en corrent continu. En general, la tensió de treball interna d'un autòmat i de tots els components auxiliars sol ser de 24 V en corrent continu.

• Pantalles d'operació, HMI (Human Machine Interface) és un dispositiu tàctil d'interfície home-màquina. En aquesta pantalla es mostra informació del sistema controlat i permet actuar sobre ell.

• Mòdul de comunicació, és un component addicional que s'utilitza per a establir la comunicació i transferència de dades entre el PLC i altres dispositius.

L'estructura física de l'autòmat programable pot variar depenent del fabricador i model, però generalment trobarem:

• Autòmats compactes, tenen tots els elements, entrades / sortides, CPU, font d'alimentació, etc., integrats en un sol equip.

La majoria d'aquests models són ampliables amb diferents tipus de mòduls (entrades, sortides, de comunicació...)

En aquest grup també estan els relés programables, aquests equips estan destinats per a aplicacions domèstiques i per al control de petita maquinària.

La programació es pot realitzar directament gràcies a un teclat situat en el frontal de l'aparell, encara que també tenen la possibilitat de ser connectats a un ordinador personal per a poder editar el programa

• Autòmat Modular, cadascun dels elements està en una unitat diferent, la seva instal·lació es realitza sobre un rack comú. Les possibilitats d'expansió són més grans que els compactes, però el cost també és més elevat

El doble grau de Comastech, una formació de futur.

Si vols aprendre més sobre els PLC, en el mòdul de Mecatrònica Industrial del doble Grau Superior en Fabricació Mecànica i Mecatrònica Industrial que imparteix Comastech podràs descobrir tot això i molt més! Una doble titulació que dona accés al sector metall-mecànic, un sector ple d'oportunitats.

Comastech en col·laboració amb TMCOMAS, porta a terme amb gran èxit d'acollida i participació la primera jornada de l'aplicació industrial dels metalls i l'enginyeria de superfícies els dies 31 de maig i 1 de juny.

La jornada, impartida a les instal·lacions de Comastech, i com a part del programa de Formació Continuada que ofereix el centre, va comptar amb la participació de representants d'empreses del sector del metall d'arreu del territori espanyol, i amb les ponències d'experts en la matèria de les empreses: Fisa, Flubetech, TMCOMAS, Tecnocrom Industrial, TTC i voestalpine Böhler Welding Spain.

• 

• 

• 

• 

• 

Des de Comastech volem agrair a totes les persones participants i als col·laboradors, per contribuir amb nosaltres en aquesta jornada tan enriquidora que ens permet continuar treballant dia a dia per oferir formació de qualitat.

Comastech Centre Politècnic Comas i Yamaha Motor Europe sucursal Espanya van signar aquest dimarts 6 de juny un acord de col·laboració que permet als alumnes del cicle de mecànica nàutica accedir als equipaments de la multinacional. A més, com a part d’aquest acord, Yamaha donarà accés als estudiants d’aquesta formació a les seves proves de nivell per obtenir una titulació de tècnic de mecànica nàutica.
Aquesta col·laboració, que té per objectiu formar professionals de la mecànica aplicada al sector nàutic, va començar el curs passat però s’ha fet oficial ara.

La jornada es va iniciar amb una visita a les instal·lacions de TMCOMAS i, posteriorment als edificis de Comastech on Llorenç Comas Puig, actual president del grup TMCOMAS, de la Fundació Comas i cofundador del centre formatiu, acompanyat d’en Raimond Franch director de Comastech van poder explicar a en Victor González, Director general de Yamaha Europa sucursal Espanya la feina que es fa des de l’empresa, i la importància de la creació pel sector industrial i per l’entorn del Centre Politècnic Comas.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

La nàutica, un sector a l'alça

Victor González va destacar al final de la visita que el mercat de treball demana perfils tècnics, mecànics especialitzats en el sector nàutic. Malgrat que l’entorn de la formació de la mecànica de cotxes i motocicletes ja està molt cobert, la manca d’oferta de formació en mecànica nàutica es important, existeix una gran manca de gent jove en un moment en què la nàutica està en un procés de canvi que imposa nous reptes tecnològics.

Es per això que l’acord amb Yamaha és tan important ja que, a més de donar als estudiants accés a les últimes tecnologies de la marca per a la seva formació,  permetrà d’una banda, la incorporació al mercat laboral dels joves a un sector amb futur ja que, segons el Director de Yamaha, a la xarxa de concessionaris fan falta mecànics; i d’un altre l’ampliació de l’oferta de formació continuada pels mecànics de la xarxa oficial de consecionaris.