Per Mireia Vilalta

L’energia aproximada que desprèn un llamp és aproximadament de l’ordre de cent megaJoules, i la seva intensitat pot arribar als 100.000A. Tot i l’elevada intensitat la quantitat d’energia no és molt elevada perquè dura pocs segons la descàrrega. Però, es pot arribar a parar un llamp?

Benjamin Franklin, l’any 1751 va realitzar un experiment amb un estel en mig d’una tempesta elèctrica, i va veure que els llamps es dirigien cap a ell. Ell, però no va ser el primer de descobrir que es podien parar el llamps. Fa més de 3000 anys el faraó Ramses III va construir temples amb cúspides de coure o or per protegir-se dels impactes dels llamps.

Il·lustració de l'experiment de Benjamin Franklin amb un estel on va descobrir que és podien parar els llamps

A l’actualitat, a dalt de tot dels edificis hi figura el parallamps, que serveix per protegir les instal·lacions elèctriques de les nostres cases i indústries. Als quadres elèctrics hi pots trobar el dispositiu de protecció contra sobretensions (SPD), que s’encarrega de protegir els nostres aparells en el cas de que un llamp caigui sobre al para llamps.  

Maqueta d'in parallamps

Per Raimond Franch

Els primers ascensors de la historia eren simples plataformes amb una corda i una politja. Amb el temps, aquesta màquina es va perfeccionar, i al S.XIX un ascensor típic funcionava sobre guies metàl·liques i amb una màquina de vapor, però es sostenia solament amb una corda de cànem.

Era relativament freqüent que la corda es trenqués per desgast, i l’ascensor queia sense cap tipus de sistema de seguretat. Els diaris de la època reflectien el número de morts i ferits en aquests accidents, i la gent tenia por d’utilitzar aquests ascensor primitius. Aquest fet limitava l’alçada a la que es podia construir un bloc de pisos, ja que a partir d’un cert nivell la gent ja no comprava els habitatges més alts.

La situació va canviar quan, el 1854, el mecànic i inventor americà Elisha Graves Otis va demostrar que havia construït un ascensor amb un sistema de seguretat mecànic que n’impedia la caiguda. Otis va pujar al seu ascensor i, a la vista de tothom, un operari va tallar la corda amb una destral.

El públic va veure com l’ascensor queia uns pocs centímetres i s’aturava, gràcies a un sistema de llengüetes que es bloquejaven contra una guia dentada.

A partir d’aquí, Otis va començar a vendre els seus ascensors en edificis cada cop més alts, i es considera que el seu invent va permetre construir els gratacels tal i com els coneixem.

Encara avui, 167 anys després, els ascensors de la marca Otis s’instal·len als nostres edificis. I si son màquines segures és gràcies a la mecànica que els suporta, els materials que els formen i la mecatrònica que en regula el servei i la seguretat.

Llavors, què tenen en comú els ascensors de la època de Elisha Otis i els nous vehicles autònoms, capaços de circular sense conductor i que aviat podrem veure pels nostres carrers?

La resposta és la por de la gent, i la confiança que només es guanya quan la tècnica pot demostrar la seguretat dels nous invents.

Als propers Jocs Olímpics de Tokio està prevista una presència important de taxis autònoms als carrers de la capital japonesa. Però aquests taxis duran un xofer humà al volant.

Aquest xofer no és necessari, però ens donarà confiança a les persones que encara no podem confiar en que la tècnica està prou avançada com per garantir la seguretat dels passatgers.

Us sona haver vist en les pel·lícules com els antics ascensors tenien un ascensorista per utilitzar-los? La figura de l’ascensorista és la mateixa que la del xofer d’un vehicle autònom. És la persona que controla a la màquina, i que ens fa guanyar confiança i perdre la por.

Avui en dia ja ningú espera trobar un ascensorista, i tots sabem anar sols dins d’un ascensor. De la mateixa manera, un dia proper també ens acostumarem a entrar a un cotxe autònom i deixar que ens porti a la nostra destinació sense participació humana. I serà, com al S. XIX, perquè confiarem en la tècnica que hi ha darrera la màquina.

Ahir diumenge 31 de Gener el diari El Periódico va publicar una entrevista a Georgina Comas, cofundadora de Comastech, membre del patronat de la Fundació Francesc Comas i Adjunta a gerència de TMCOMAS.

En aquesta entrevista continuem donant a conèixer com la mancança de personal qualificat del relleu en el sector va ser la clau per a creació de Comastech Centre Politècnic Comas, un centre integral que abasta totes les etapes de la vida professional de les persones, especialitzat en l'àmbit de la mecànica industrial i la mecatrònica que pretén ser un pont entre el món de la indústria i el món de l'educació amb el seu programa formatiu.

A més la Georgina, sempre compromesa en la visibilització del paper de les dones dintre de les carreres tècniques, ha volgut destacar al llarg de l'entrevista la importància de la incorporació de les noies en un sector eminentment masculí.

Encara no coneixes Comastech? Us convidem a subscriure-us i estar al dia de tota la informació de Comastech.

Podeu accedir a l’entrevista sencera aquí.

Amb l'inici de 2021 Comastech ha donat el tret de sortida a dues noves formacions en col·laboració de la Cambra de comerç de Girona en el marc del programa PICE.

Aquestes formacions continuen amb el programa de la formació ocupacional que ja es va iniciar al Febrer 2020 amb la primera edició del curs de soldadura, i que aquest 2021 torna amb la seva quarta edició. Un nou grup de 18 joves d'entre 16 i 30 anys que es formaran a les instal·lacions de Comastech.

La segona de les formacions, relacionada amb la mecànica de motor, representa la primera edició d'un curs de 215 hores que pretén donar els coneixements bàsics als seus participants i acostar-los al món del motor.

A més de la part pràctica de taller, part de la distribució curricular dels cursos està formada per una assignatura troncal impartida per l'equip d'orientadors de Imagina't Cooperativa, amb la que es donen eines als participants relacionades amb les habilitats personals, socials i per l'ocupabilitat.

Des de Comastech amb aquestes formacions, continuem apostant per la creació de programes de reinserció i promoció de la igualtat.

Desenvolupat per Volcànic Internet
map-markerfacebook-squarephonetwitterenvelopeyoutube-playinstagram