La bomba d’aire es va inventar per posar o per buidar l’aire?

L’any 1643, amb la invenció del baròmetre de mercuri, gràcies al físic italià Evangelista Torricelli (1608-1647), la veritable naturalesa de l’aire va quedar al descobert. Es va entendre definitivament el concepte de pressió atmosfèrica i, gràcies a aquest instrument, es va poder començar a medir.

Les experiències de Torricelli van animar a d’altres a experimentar amb l’aire. És el cas del jurista, físic i matemàtic alemany Otto von Guericke (1602-1686), que va dissenyar un experiment per demostrar la gran força que exerceix l’aire que ens envolta.

Molt influenciat pels estudis portats a terme per Torricelli i també pel matemàtic francès Blaise Pascal (1623-1662) sobre la pressió atmosfèrica, va inventar la primera bomba de buit de la història, que justament va utilitzar per efectuar el famós experiment.

Però, la bomba d’aire es va inventar per posar o per treure l’aire?

Avui en dia les bombes d’aire s’utilitzen, en general, per omplir d’aire qualsevol cavitat, per exemple, la càmera d’aire de les rodes de la bicicleta. El 1650, Von Guericke va inventar aquest pràctic aparell amb el que va demostrar, no només que es podia omplir d’aire un espai, sinó que també se’n podia treure, i ho va fer d’una forma tan espectacular que encara avui trobem representacions de l’experiment que va portar a terme.

El 8 de maig de 1654, Otto von Guericke va mostrar als assistents convocats dos semiesferes buides de coure idèntiques, d’aproximadament mig metre de diàmetre cadascuna (els anomenats hemisferis de Magdeburg). Les va enfrontar i ajuntar, per, acte seguit, i mitjançant la seva bomba de buit, extreure l’aire contingut en la cavitat interior.

Va interposar entre les vores d’unió dels hemisferis un arc de cuir per facilitar el tancament hermètic de l’esfera resultant. Al haver extret l’aire de l’interior amb la bomba, la pressió exercida per l’exterior mantenia firmament unides les dues parts. A través d’unes argolles metàl·liques situades a la part exterior d’ambdós hemisferis, es van passar unes cordes i es van disposar dos grups d’homes sobre 8 cavalls que van començar a estirar de cada corda en sentits oposats sense aconseguir separar els hemisferis.

Després de diversos intents i d’un gran esforç dels animals, va penetrar una mica d’aire a la cavitat, i això va provocar que s’igualessin les pressions interna i externa, i que, finalment, se separessin.

Actualment, aquests famosos hemisferis de Magdeburg, construïts durant el segle XVII per Von Guericke, es poden veure en un museu de Munich.

L’extraordinària força de l’aire

L’aire es troba lliure en l’atmosfera i rodeja el nostre planeta, sent un element indispensable per a la vida.

Està format per nitrogen, oxigen, argó i gasos nobles, entre d’altres, i té les següents característiques: és incolor, no té olor i és insípid.

Actualment, i gràcies a les diferents tecnologies que s’utilitzen a la indústria, la bomba d’aire té múltiples aplicacions i usos, com per exemple:

• Bomba de buit: s’utilitza per extreure aire o gas d’un circuit o recipient amb l’objectiu de crear una atmosfera amb una pressió absoluta inferior a la pressió atmosfèrica, produint una depressió a on abans hi havia aire o gas.

Aquesta bomba té diferents aplicacions per a indústries molt diverses. Es fan servir en la indústria química, en alguns processos de la indústria metal·lúrgica, en les indústries d’arts gràfiques, i també en el sector alimentari com un procés més de conservació.

En el cas de la indústria automatitzada, s’utilitza generalment per a realitzar l’efecte Venturi en l’eina d’un robot o per a realitzar una paletització.

• Compressor: la primera patent sobre el compressor atmosfèric es va obtenir el 1829, marcant així, l’inici dels processos productius i industrialitzats.

Els compressors d’aire industrials són màquines que s’utilitzen generalment per a obtenir aire comprimit o pressuritzat entre 10 i 12 bars. Aspiren l’aire ambient, a pressió atmosfèrica, i el comprimeixen fins aconseguir una pressió superior, podent comprimir també altres gasos com, per exemple, el nitrogen i l’oxigen.

L’energia pneumàtica és una de les energies més utilitzades tant en aplicacions industrials com en domèstiques. Són nombroses les funcions que té l’aire comprimit a l’hora d’abastir l’energia necessària per al moviment de mecanismes, la simplificació d’aquests o l’ús d’algunes eines.

Entre les seves aplicacions, destaquen el moviment de cilindres pneumàtics i les seves electrovàlvules en la indústria automatitzada, o el seu ús durant el procés de canvi d’eina en una màquina CNC.

Si t’interessen els materials i les seves aplicacions, i vols aprendre com es poden processar i transformar per donar-los el millor ús per a la indústria i per a la societat, segur que t’interessarà formar-te en el grau de Formació Professional en Fabricació Mecànica i Mecatrònica Industrial de Comastech. Aprendràs sobre materials i les seves aplicacions, però també sobre mecanitzat, dibuix tècnic, robòtica, electrònica, pneumàtica, muntatges... i tot integrat en un grau 3x2 de FP (dos graus superiors en 3 anys), amb un 80% de part pràctica i en modalitat DUAL (part de la formació a l’empresa).

A què esperes? Demana més informació per entrar a formar part de l’equip de Comastech. Transforma’t!